Reflexions a l'ombra de la lluna, una falla configurada arran d'una obra de l'escultor Miquel Navarro va ser la més innovadora de 2006, segons el jurat. Dos anys abans, la falla més innovadora va ser Una espineta clavada, un conjunt de crítica cívica en to líric de l'artista Rafa Ferrando. Més enrere, el premi anava a parar al treball del Col·lectiu No t'Espantex 2.002 desitjos per a cremar, una falla gran vista des del punt de vista més infantil possible: com si estiguera feta per xiquets. En l'any 2001, Ditirambe, un magnífic monument de color roig, al·legoria als plaers sexuals i al vitalisme, obra del mestre Alfredo Ruiz, s'alçava amb l'honorífic guardó.
I com era la falla guanyadora de la secció Especial de 2001? Poca gent ho sabria respondre. Jo vos ho recorde: Descobriments del segle XVIII, una falla de Paco López Albert plantada a l'encreuada dels carrers Convent de Jerusalem-Matemàtic Marzal. De què parlava? Això ja és massa, eh? Doncs parlava dels invents del segle XVIII i els ubicava en situacions que —presumptament— tenien una finalitat humorística. Segons el guió, el bidet va ser inventat per que una mamelluda en robes interiors i puntilles es rentara les parts íntimes. I la guillotina, lluny de qualsevol paral·lelisme crític, servia per a operar de fimosis a un xiquet.
Està clar que la primera llista de cadafals esmentats, els premiats com a “innovadors”, han tingut molta més repercussió en la història de la festa que aquell primer premi de la secció Especial. Almenys des d'un punt de vista artístic. Insulteu-me, digueu-me “intel·lectual”, però aquella falla roja d'Alfredo Ruiz composta per formes geomètriques en una disposició vertical, gratant el cel, envoltada d'erotisme i passió, era molt més interessant per al psique humà que no l'altra, plena de colors i formes recarregades: en essència demostratives del treball i justificadores de l'alt cost de producció.
Eixes falles, les innovadores, estan escrivint una història paral·lela en la festa fallera. Segurament serà la part més marginal i oblidada de la història fallera: fora de totes eixes pàgines dels anuaris fallers, fora de la publicació Vivir las Fallas i fora de les portades de diaris. Però tenen una importància especial per a una minoria important. Són les falles ‘indies', alternatives o experimentals: tant se val. Però en una societat democràtica s'han de respectar les minories.
Fa uns mesos, l'actual president de la Junta Central Fallera, Félix Crespo, llançà a l'aire una polèmica proposta, un canvi en el sistema de premis. Realment, de cara als mitjans de comunicació, tot semblava molt positiu: més premis, més diversificats i més oportunitats per a les comissions de poder replegar un 'palet'. Però la mesura mostrava canvis que no serien mai titulars de notícia i afectarien a molta gent: s'acabaria el concurs de falles innovadores, per donar pas a un premi de “falla innovadora” dins de cada categoria pressupostaria.
En la meua opinió eixa mesura acabaria amb la progressió aritmètica que tenen hui les noves tendències als cadafals fallers. Perquè si ja són escasses les falles que participen al concurs d'innovació, si llevàrem totes les que ho fan principalment interessades per endur-se una compensació només ens restarien cinc, sent molt optimistes. I si de 380 comissions només cinc aposten per innovar, per renovar l'esperit del monument faller i donar-li un caire contemporani, crec que seria un bon moment per a celebrar el soterrament de la festa, almenys a nivell cultural, perquè ja sé que a nivell turístic seguirien funcionant molt bé.
QUÈ ÉS UNA FALLA INNOVADORA? Un dels temes dels que més m'ofusca parlar és de què es pot considerar innovador. Per a la majoria dels fallers, innovadora és qualsevol falla que trenque l'esquema clàssic, entenent per clàssic el canònic partint dels models que instauraren a mitjans de segle XX, amb les falles de Vicent Luna, Modest González o, més actualment, del pare de l'actual nissaga d'èxit, Miquel Santaeulalia. Una falla d'estètica moderna, per exemple de línies geomètriques, ja es considera innovadora per la majoria. Sembla que dóna igual el tema, el tractament d'eixe tema, i el concepte general de monument. Com si la innovació només fóra qüestió d'estètica. Tant és així que les fogueres d'Alacant per a molts són considerades "falles innovadores".
M'agradaria anar més enllà. L'historial de premis, salvant alguna excepció, recolza la meua teoria, i és que per que una falla siga innovadora ha de trencar molts més motles que els d'algeps. Una falla innovadora ha de ser una falla que només tinga sentit durant un any, que signifique un punt i apart en la resta de producció d'un artista. Alfredo Ruiz no plantava falles innovadores, plantava falles amb el seu propi estil: la innovació és una qüestió més relativista. Una falla innovadora pot perfectament traure a la llum coses que ja s'han fet en un passat, però ha de fer-ho des d'una perspectiva inèdita, amb caràcter, amb actitud. I es podria plantar una falla innovadora partint de figures ja plantades, agarrant motles dels desastrosos anys 80. Solament caldria ficar-li una purna d'enginy, d'intel·ligència, de creativitat.
Si hi haguera moltes propostes innovadores donaria gust passejar veient falles, perquè significaria que algunes serien diferents a les de l'any anterior, i a les del següent. Serien falles fetes per a ser cremades i recordades. No com la majoria, que fa la impressió que renaixen any rere any de la mateixa cendra, embrutada i mullada cendra.
Foto 1: Escena de Marisa Falcó i Paco Pellicer per al cadafal 2.002 desitjos per a cremar, comissió Castelló-Sogorb 2002. Foto 2: Ditirambe, la falla d'Alfredo Ruiz per a Quart-Palomar en 2001.
No comments:
Post a Comment