Saturday, December 2, 2006

Lladró planta falles

El fotomuntatge de dalt bé podria ser un dels projectes de falla de Secció Especial per a 2007. Evidentment, no ho és; és un collage fet amb imatges de la marca de porcellanes més tradicionalment valenciana. La ratllada ve perquè ja fa un parell de mesos que es presentaren els esbossos de la Federació de Falles de la Secció Especial, i varies setmanes des que es presentaren els que restaven. Les cartes sobre la taula i (sorpresa!) no hi ha cap novetat a la vista. No havia comentat res perquè, malauradament, “la vida sigue igual” com cantava Julio Iglesias.

Ja he fet referència en alguna ocasió a la pèrdua de significat dels cadafals fallers. No vaig a sorprendre a ningú ara si dic que les falles estan dissenyades per que agraden a la vista, i renuncien completament al seu sentit original: la crítica, contar coses i l'enginy. Ja no hi ha cap premi que potencie l'originalitat estètica o la crítica en sentit pur (recordem que el Club a la Nostra Marxa, coneguda associació que s'autodefineix d'esquerres, va premiar l'any passat la inefable crítica de la falla guanyadora de Secció Especial: Pediatra Jorge Comín-Serra Calderona, “Nou Campanar”).

Els que defenem les falles amb compromís social, amb creativitat o simplement “noves” estèticament parlant, solament ens podem passejar pels monuments fallers que participen en el concurs de falles innovadores: una vintena. Es tracta d'un concurs paral·lel que ara, a més a més, es vol eliminar per a relegar-ho a un segon pla i incloure-ho dins les seccions tradicionals. No obstant això, la resta de falles lluita per agradar al jurat amb metres i més metres de falla sense sentit, composicions arriscades sense coherència, punxant muntanyes de figures en un sacabutx gegant, com si foren pinxos moruns. I per damunt de tot, intentant que cada any siguen més grans i estiguen “millor acabades”, concebent l'únic bon acabat possible aquell que més semblança ofereix amb la “bonicor” de les figures Lladró en la seua línia més clàssica. Tot açò es remarca amb força en les falles més cares.

Molts dels artistes fallers de fama reconeguda han treballat o col·laborat en alguna ocasió amb la firma Lladró. Però, tot i que alguns d'ells han fets aportacions interessants dins la concepció de la porcellana decorativa (la línia de gres, o les formes més sintètiques), a les falles s'han hagut de sotmetre als cànons comercials de les macroproduccions: la porcellana kitsch. El màxim exponent d'esta tendència passada de moda és el monument que podrem vore als carrers Sueca-Literat Azorín en 2007: una autèntica joia del gust ranci.

I va a més. I les falles superen en la majoria d'ocasions la coentor de la marca Lladró dels anys 80 i 90 i s'ancoren en una sèrie de paràmetres que cada any estan més presents i renaixen per mimesi del que es va premiar en anys anteriors. Figures referents a cultures llunyanes o fantàstiques i anatomies articulades amb disposicions visiblement afectades i amanerades són el centre de la majoria de monuments de la màxima categoria. L'any passat se'n va eixir Malva-rosa de la tònica, però de poc els va servir l'esforç perquè el no-premi obtingut ha repercutit en caure un poc més baix: dins el nivell de la falla tradicional mal entesa.

DOS EXCEPCIONS
Fent una ullada al panorama de la Secció Especial de 2007 solament m'il·lusionen en xicoteta mesura dos casos. El primer, i més destacable, la proposta de l'il·lustrador Ramón Pla per a la falla que plantaran José Latorre i Gabriel Sanz en Exposició-Misser Mascó. Les seues línies semblen molt més properes al còmic infantil contemporani i s'allunyen prou de tot allò plantat abans. Tots els elements del cadafal tenen relació entre sí. Cosa que no passa en les dos falles més cares: Pediatra Jorge Comín i Convent de Jerusalem, on l'ordre dels factors no altera el producte. Passarem per alt el factor infantil del monument “I tu, a què jugues?”, dissenyat per Pla, perquè també està present en la resta de produccions.

Un altre cas que pot aplegar a il·lusionar és el del monument de Na Jordana. El seu dissenyador, Moisés Alarcón, ha agarrat una caricatura del personatge Michael Jackson per a que Vicente Llácer, l'artista, desenvolupe el tema “I want to be Freak”. Una falla que parla d'un fenomen molt de moda, i en clau d'humor. Sembla que la comissió de Na Jordana serà la principal accionista del guió del monument, i això li fa eixir al mercat borsari amb molts punts d'avantatge.

La resta de falles són per a anar i fer-se la foto de “Jo vaig estar a les Falles de València”. I explicar als amics que les falles són com les porcellanes Lladró però a escala 1:20. No és la meua intenció fer una pre-crítica, sinó més bé valorar en conjunt els principis en què es fonamenten els monuments fallers que tanta admiració provoquen en reduït sector de la societat valenciana. En definitiva són obres d'art, sí, però sense xixa ni llimonà.

No comments:

Post a Comment