Fènix: el renàixer de quina cendra?

S'han acabat les (en absolut necessàries o merescudes) vacances blogueres falleres. Una de les primeres notícies de la temporada de les festes de foc ha sigut l'adjudicació de la foguera oficial d'Alacant de 2007 als artistes Sergio Gómez i Paco Juan. El primer farà una foguera infantil baix el títol "La naturaleza dio a luz una niña y la llamó primavera", mentres que el segon, ja consagrat en l'art foguerer, farà realitat el lema "Fènix" amb una foguera que promet ser molt espectacular. Podeu vore les maquetes a l'enllaç. Fins ací, tot bé. Però sorprenentment Paco Juan, l'artista de la gran, va declarar en roda de premsa que "Fènix" manté l'essència alacantina davant la fusió amb les falles. I ahí ens topem amb el problema de sempre.

No sé per què, però de quan en quan em fa la impressió que molts constructors, artesans o artistes de fogueres estan plens de complexos. Igual és una opinió infundada que em ve donada pels meus prejudicis. Potser. Però eixa ràbia que tenen cap a la fusió amb les falles molts dels caps visibles de la incatalogable "estètica alacantina" diguem-ne que tampoc té molts fonaments. I tampoc serà massa sana. Pedro Soriano i Paco Juan són els pares d'un moviment estètic que començà a principis dels anys vuitanta i es caracteritzava per geometritzar al màxim els remats dels cadafals i afegir una bona dosi de risc a les estructures. I va estar molt bé vore desenvolupar eixa espurna de creativitat. Però el pensament modern hauria de ser més tolerant amb qualsevol tipus de plantejament estètic. Si a València cada vegada s'escolta menys allò de "això no és una falla", a Alacant sembla que cada vegada s'escolta més (i de manera despectiva) el "això no és una foguera, és una falla". I "Fènix" serà una foguera perquè es planta a Alacant i es cremarà en la nit de Sant Joan. Però si s'haguera plantat a Alboraia i s'haguera cremat per l'equinocci de primavera hauria sigut perfectament una falla. Pense que no cal donar-li més voltes. Però molts amants de la festa alacantina de segur que ho faran. Al fòrum de Fogueres.net contínuament podem trobar discussions al voltant del tema. I com és d'esperar no solen opinar historiadors d'art, ni especialistes en etnologia, ni gent que coneix més o menys la història d'ambdues festes. Es barallen per intentar esbrinar quins són els cànons ideals d'estètica alacantina, i no sols això, sinó que també s'atrevixen a ficar límits a la pròpia estètica fallera. Ja fa un temps, en 1999, l'artista Pedro Soriano signà un article d'opinió on assegurava que la falla "Érase una vez" de Julio Monterrubio (Plaça del Pilar, 1998) no era una falla, sinó més bé una foguera. I ara eixe esperit classificador s'ha estés de manera populista entre molts dels festers alacantins.

La foguera "Fènix" es podria interpretar, segons l'artista, com el renàixer de la cendra de l'estètica alacantina. Però jo em pregunte... de quina estètica alacantina parla? La tradicional, dels anys 30, 40, 50 (quasi idèntica a la que es representava llavors a València)? La que va crear ell mateix als 80 (demostrant un autèntic atac d'egolatria)? O d'una estètica no molt ben definida, que no existix, i que es fonamenta en aplaudir projectes i idees que no s'han pogut fer realitat mai per mancances tècniques i serietat professional? De quina cendra de totes vol renàixer? No ho sabrem. El dia que publiquen un "Manifest d'estètica alacantina" que incloga una clau dicotòmica per a diferenciar amb claredat i sense possibilitat d'error una foguera d'una falla que m'ho diguen i serè el primer en comprar-me-la i arrabassar, amb les tesis en mans, el títol de "foguera" a la majoria d'obres premiades al llarg de la història de la festa gran dels alacantins.