El retorn de MonFaller.com

Aquest blog d'opinió es tanca. Però no per a silenciar les opinions, sinó per a configurar un projecte més complet, que fa anys es va abandonar. MónFaller.com, com a portal informatiu, desaparegué de la xarxa per inèrcia de la pròpia rutina, abocada a la repetició i la retroalimentació. Les coses no canvien d'un any per a un altre, no es mouen. Les que ens movem som les persones. I de vegades massa ràpid.

El món de les falles és immobilista per essència pròpia. El mite de l'au fènix que renaix de les cendres no deixa espai a què les coses moren del tot. Sempre queda la cendra bruta i mullada. Es treballa sobre el que es va fer l'any anterior. A la resta d’àmbits de la vida no funciona així; perquè tot té un final i les noves idees de vegades poden partir del no res.

Aquell MónFaller.com, el primer portal de falles d'internet, morí. I el que naix ara té poc a vore amb aquell. Només compartix el tractament de la informació des de diferents punts de mira. Està basat en el rigor, la pluralitat, la qualitat i l’originalitat periodística. Però també dóna cabuda a gèneres més subjectius i a les opinions detractores. Les opinions dins les falles són tan necessàries com les informacions. Perquè sense crítica (positiva o negativa) no hi ha alternatives, no hi ha diversitat: no hi ha color.

La persona que escriu estes línies, Fernando Morales, durà endavant un projecte seriós i estable amb la col·laboració de molta gent professional i aliena al món de les falles. L’objectiu és fer una informació nova, neta, sense contaminar-se de la resta. Perquè hui el panorama és molt diferent al que hi havia quan s’inicià el camí. Hui hi ha multitud de mitjans de comunicació que oferixen una informació molt completa. També existix una Delegació de Mitjans de Comunicació de Junta Central Fallera que fa una tasca imperiosa per difondre les notícies oficials i fer-les aplegar el més lluny possible.

Per això, el nostre camí serà un altre. Serà fer-se preguntes i buscar respostes. També investigar i trobar la notícia exclusiva. Mirarem amb els ulls que no mira la majoria. Per descomptat, un dels propòsits serà publicar allò que ningú més s’atreviria a publicar (amb la creació d’una secció Confidencial). La veritat sempre està ahí fora. I les falles són tal qual són. Però… com són les falles?

www.monfaller.com

Les falles i la cultura del cinema

Tots els anys apareixen als cadafals fallers referents al seté art, el cinema. És una característica continua de la plàstica fallera. Els caps dels germans Marx estan cremats i recremats dins la història de les falles. Molts han sigut també els lemes de falles consagrades que han fet referència a pel·lícules del moment. Els Óscars de Hollywood tampoc no es salven de la crema: any rere any es repetixen les estatuetes daurades per donar joc a satiritzar amb les produccions cinematogràfiques del moment. Això és una realitat des de fa dècades.

Però el que també és cert és que les falles han tancat les portes a la interacció entre el món del cinema i les falles, tot i que tenen molts punts en comú. Els directors i guionistes de cinema podrien haver sigut excel·lents dissenyadors de falles. I la festa no s’ha mostrat interessada mai per involucrar a gent del cinema, mentres que sí que ho ha fet amb pintors, escultors i il·lustradors (valencians o no) que han participat en alguna ocasió en la construcció d’una falla.

Com seria una falla infantil de Tim Burton? Segurament una magnífica aventura plena de colors fantàstics, d‘escenografies impossibles i de personatges increïbles que agradarien tant als xiquets com als majors. I com seria una falla de la directora Isabel Coixet? Reflexiva, nostàlgica, sentimental… I una falla de Guillermo Fesser? Segurament seria divertida, satírica i un tant surrealista. Ens quedarem amb les ganes de vore-les.

La única aproximació que fan els fallers, artistes fallers i guionistes fallers per acostar el cinema a la Ciutat de l’Artista Faller és imitar temàtiques de pel·lícules Disney (la falla municipal gran de 2008 estarà bassada en “Aladín”), agarrar títols de pel·licules famoses per donar sentit als ninots de sempre, i presentar algun que altre ninot entranyable a l’exposició del ninot per tal de sensibilitzar els espectadors.

Les falles passades la meua comissió, Mossén Sorell-Corona, plantà el cadafal “Història d’una Mamella”. I ara reflexionava al voltant d’ell, passats uns mesos de la cremà. Amb un llibre que hem editat en col·laboració amb l’Ajuntament de València titulat "Berlanga: fallas de celuloide”, m’adone que el significat d’esta falla és molt més transcendent del que tenia en ment quan estava plantada. Ha sigut la primera vegada que el consistori ha tingut una iniciativa cultural relacionada amb la plantà i concepció d’un monument faller en concret. Motius hi haurà.

I és que les falles tenen molt de Luis García Berlanga. I sembla que ningú s’havia parat a pensar-ho durant tot este temps. Quan el director, acompanyat de l’escriptor Manuel Vicent, decidiren presentar un projecte a la falla municipal, allà per l’any 1987, van ser rebutjats, precisament en l’època en que el partit socialista governà la ciutat, i quan es plantaren algunes de les falles més originals, crítiques i divertides de la història de la “plaça gran” de València. En canvi, un projecte tan boig, bròfec i faller com el de plantar una mamella gegant de la que xuplarem tots, i que podria contindre al seu interior una sala d’espectacles sexuals, o bé un un museu, o bé mil històries… es va quedar en projecte.

La falla Mossén Sorell-Corona ho recuperà, ho va transformar, amb la col·laboració del mateix Berlanga, que aportà noves idees. I, per qüestions de la rellevància que tindria el monument, l'equip de treball optà perquè aquella falla quedara transformada en un homenatge al mestre del cinema. I és que les falles també poden ser homenatges. Les falles també poder prescindir del ninots. Les falles també poden deixar de parlar de les històries de sempre, del "egofallerisme", i poden acostar-se al món de les idees accesibles per als no-fallers. Les falles també poden ser una fotografia, una icona que impacte pel carrer. I poden ser pel·lícules. Perquè les falles són art, i poden adaptar-se als temps i a les noves formes d’expressió.

Ara, amb les fotografies i els records a la prestatgeria, només queda esperar que esta participació no siga l’última. Que les falles amb ganes de plantar falles contemporànies i originals, es dirigisquen als actuals directors de cinema, als guionistes, als joves estudiants de comunicació audiovisual que són capaços de crear curtmetratges que, amb il·lusió d’aportar idees a la festa, podrien adoptar perfectament la forma d’una falla.

MónFaller.com 2.0, en marxa

MónFaller.com tornarà molt prompte a ser un portal d’informació de falles, com temps enrere. Després d’un any d’absència, de convertir-lo en un bloc d’opinió per desfogar-me de totes les coses falleres que em cremen i exalçar aquelles que m’encanten, tornaré a fer la que, per l’any 2001, va nàixer com la primera pàgina web d’informació sobre falles. No obstant, mantindré obert este espai d’opinió per a recollir totes les meues apreciacions més personals sobre l’actualitat de la festa.

Han canviat prou les coses des dels inicis. Abans només hi havia alguna que altra pàgina de falles que informava amb poca freqüència, alguna pàgina de comissió molt elaborada que s’encarregava de traslladar la informació de la premsa escrita, i poc més. Hui, el panorama és molt complet i abraça molts camps informatius, cadascú des del seu nivell.

Ciberfallas.com ha sigut durant este temps un dels portals més visitats. Malgrat abusar de la informació sobre les corts d’honor (que és el que més audiència genera), dedica molt d’espai a les activitats de les comissions: de fet, tot el que els arriba via e-mail acaba publicat. D’esta forma el buscador d’informació fallera pot trobar en la seua llista de notícies tot el que necessita saber sobre la festa.

ActualidadFallera.es és la web de la revista que es publica en paper. Va desaparéixer durant un parell d’anys i ara ha tornat amb més força, nou disseny, la col·laboració de les seues firmes habituals (Julio Fontán, Manuel Andrés Zarapico, Braulio Torralba) i demostra una gran capacitat de superació. Tant, que han sigut els primers en fer una pàgina web fallera de la coneguda “segona generació”: inclouen informació, opinió, fotografia, vídeo i donen la possibilitat al lector d’interactuar. Han tret un producte informatiu de molt bona qualitat.

Pinzellades.com va ser un altre de les potències d’informació a la xarxa fallera. Però, amb la inclusió dels seus autors (Maida Zaragozá i Barreno) en la delegació de Mitjans de Comunicació de la JCF, van deixar d’actualitzar els continguts. No obstant, s’han escoltat rumors que més tard o més prompte, tornarà a funcionar. Seria una grata notícia, perquè oferia informació molt elaborada i amb molts recursos gràfics.

També durant este temps ha continuat actualitzant la seua pàgina Candreu, des del districte Falles del portal Telepolis, amb el seu habitual to humorístic. I també ho ha fet l’equip de Roberto Belda des del seu Correveidile, amb les seues tradicionals informacions en exclusiva, amb polèmiques incloses.

Però la gran novetat ha sigut l’aparició del fenomen “bloc”. Ara qualsevol faller o espectador de la festa amb iniciativa pròpia pot crear una pàgina on penjar les seues opinions i informacions. I aquesta tecnologia ha suposat una autèntica revolució, tant de la quantitat d’opinions que ara tenen cabuda a la xarxa, com de la possibilitat d’interacció que es produïx entre els lectors, que ara poden corregir, criticar i rebatre les informacions. Ara, el quart poder, el dels mitjans de comunicació, és més democràtic que mai. Perquè cap informació pot ser amagada, perquè és molt més fàcil traure a la llum les opinions que abans no tenien espai per no ser políticament correctes. Ara, l’informador pot ser criticat. I el crític, alhora, pot ser rebatut.

EL NOU REPTE DE MONFALLER.COM

Dins d’este nou àmbit de pluralitat de nivells informatius, MónFaller.com intentarà fer-se amb un propi espai. Com? Apostant pel periodisme creatiu, donant diferents punts de vista de les mateixes notícies que acaparen les portades de la premsa festiva. Contant amb un ampli equip de col·laboradors, molts d’ells coneguts de la primera etapa del web. I, sobretot, marca de la capçalera, donant plena prioritat als temes relatius a l’art efímer, tractant les falles com a obres d’art i als seus autors com a vertaders artistes. Tot, com sempre, amb un disseny característic, molt visual, molt fotogràfic i cuidant en bona mesura el tractament de la llengua.

Al llarg del mes de maig, MónFaller.com en versió 2.0 apareixerà en la xarxa d’internet. I espere contar amb el recolzament de tots els que de quan en quan entràveu a llegir els seus articles, a enviar-nos informació o simplement a tafanejar i comparar el tractament que féiem de les notícies. MónFaller.com estarà a la vostra disposició per fer un servici informatiu que aplegue a tots i reculla l’espectre més ample de punts de mira.

Salutacions!

Els camins de la innovació fallera

Reflexions a l'ombra de la lluna, una falla configurada arran d'una obra de l'escultor Miquel Navarro va ser la més innovadora de 2006, segons el jurat. Dos anys abans, la falla més innovadora va ser Una espineta clavada, un conjunt de crítica cívica en to líric de l'artista Rafa Ferrando. Més enrere, el premi anava a parar al treball del Col·lectiu No t'Espantex 2.002 desitjos per a cremar, una falla gran vista des del punt de vista més infantil possible: com si estiguera feta per xiquets. En l'any 2001, Ditirambe, un magnífic monument de color roig, al·legoria als plaers sexuals i al vitalisme, obra del mestre Alfredo Ruiz, s'alçava amb l'honorífic guardó.

I com era la falla guanyadora de la secció Especial de 2001? Poca gent ho sabria respondre. Jo vos ho recorde: Descobriments del segle XVIII, una falla de Paco López Albert plantada a l'encreuada dels carrers Convent de Jerusalem-Matemàtic Marzal. De què parlava? Això ja és massa, eh? Doncs parlava dels invents del segle XVIII i els ubicava en situacions que —presumptament— tenien una finalitat humorística. Segons el guió, el bidet va ser inventat per que una mamelluda en robes interiors i puntilles es rentara les parts íntimes. I la guillotina, lluny de qualsevol paral·lelisme crític, servia per a operar de fimosis a un xiquet.

Està clar que la primera llista de cadafals esmentats, els premiats com a “innovadors”, han tingut molta més repercussió en la història de la festa que aquell primer premi de la secció Especial. Almenys des d'un punt de vista artístic. Insulteu-me, digueu-me “intel·lectual”, però aquella falla roja d'Alfredo Ruiz composta per formes geomètriques en una disposició vertical, gratant el cel, envoltada d'erotisme i passió, era molt més interessant per al psique humà que no l'altra, plena de colors i formes recarregades: en essència demostratives del treball i justificadores de l'alt cost de producció.

Eixes falles, les innovadores, estan escrivint una història paral·lela en la festa fallera. Segurament serà la part més marginal i oblidada de la història fallera: fora de totes eixes pàgines dels anuaris fallers, fora de la publicació Vivir las Fallas i fora de les portades de diaris. Però tenen una importància especial per a una minoria important. Són les falles ‘indies', alternatives o experimentals: tant se val. Però en una societat democràtica s'han de respectar les minories.

Fa uns mesos, l'actual president de la Junta Central Fallera, Félix Crespo, llançà a l'aire una polèmica proposta, un canvi en el sistema de premis. Realment, de cara als mitjans de comunicació, tot semblava molt positiu: més premis, més diversificats i més oportunitats per a les comissions de poder replegar un 'palet'. Però la mesura mostrava canvis que no serien mai titulars de notícia i afectarien a molta gent: s'acabaria el concurs de falles innovadores, per donar pas a un premi de “falla innovadora” dins de cada categoria pressupostaria.

En la meua opinió eixa mesura acabaria amb la progressió aritmètica que tenen hui les noves tendències als cadafals fallers. Perquè si ja són escasses les falles que participen al concurs d'innovació, si llevàrem totes les que ho fan principalment interessades per endur-se una compensació només ens restarien cinc, sent molt optimistes. I si de 380 comissions només cinc aposten per innovar, per renovar l'esperit del monument faller i donar-li un caire contemporani, crec que seria un bon moment per a celebrar el soterrament de la festa, almenys a nivell cultural, perquè ja sé que a nivell turístic seguirien funcionant molt bé.

QUÈ ÉS UNA FALLA INNOVADORA? Un dels temes dels que més m'ofusca parlar és de què es pot considerar innovador. Per a la majoria dels fallers, innovadora és qualsevol falla que trenque l'esquema clàssic, entenent per clàssic el canònic partint dels models que instauraren a mitjans de segle XX, amb les falles de Vicent Luna, Modest González o, més actualment, del pare de l'actual nissaga d'èxit, Miquel Santaeulalia. Una falla d'estètica moderna, per exemple de línies geomètriques, ja es considera innovadora per la majoria. Sembla que dóna igual el tema, el tractament d'eixe tema, i el concepte general de monument. Com si la innovació només fóra qüestió d'estètica. Tant és així que les fogueres d'Alacant per a molts són considerades "falles innovadores".

M'agradaria anar més enllà. L'historial de premis, salvant alguna excepció, recolza la meua teoria, i és que per que una falla siga innovadora ha de trencar molts més motles que els d'algeps. Una falla innovadora ha de ser una falla que només tinga sentit durant un any, que signifique un punt i apart en la resta de producció d'un artista. Alfredo Ruiz no plantava falles innovadores, plantava falles amb el seu propi estil: la innovació és una qüestió més relativista. Una falla innovadora pot perfectament traure a la llum coses que ja s'han fet en un passat, però ha de fer-ho des d'una perspectiva inèdita, amb caràcter, amb actitud. I es podria plantar una falla innovadora partint de figures ja plantades, agarrant motles dels desastrosos anys 80. Solament caldria ficar-li una purna d'enginy, d'intel·ligència, de creativitat.

Si hi haguera moltes propostes innovadores donaria gust passejar veient falles, perquè significaria que algunes serien diferents a les de l'any anterior, i a les del següent. Serien falles fetes per a ser cremades i recordades. No com la majoria, que fa la impressió que renaixen any rere any de la mateixa cendra, embrutada i mullada cendra.

Foto 1: Escena de Marisa Falcó i Paco Pellicer per al cadafal 2.002 desitjos per a cremar, comissió Castelló-Sogorb 2002. Foto 2: Ditirambe, la falla d'Alfredo Ruiz per a Quart-Palomar en 2001.

Lladró planta falles

El fotomuntatge de dalt bé podria ser un dels projectes de falla de Secció Especial per a 2007. Evidentment, no ho és; és un collage fet amb imatges de la marca de porcellanes més tradicionalment valenciana. La ratllada ve perquè ja fa un parell de mesos que es presentaren els esbossos de la Federació de Falles de la Secció Especial, i varies setmanes des que es presentaren els que restaven. Les cartes sobre la taula i (sorpresa!) no hi ha cap novetat a la vista. No havia comentat res perquè, malauradament, “la vida sigue igual” com cantava Julio Iglesias.

Ja he fet referència en alguna ocasió a la pèrdua de significat dels cadafals fallers. No vaig a sorprendre a ningú ara si dic que les falles estan dissenyades per que agraden a la vista, i renuncien completament al seu sentit original: la crítica, contar coses i l'enginy. Ja no hi ha cap premi que potencie l'originalitat estètica o la crítica en sentit pur (recordem que el Club a la Nostra Marxa, coneguda associació que s'autodefineix d'esquerres, va premiar l'any passat la inefable crítica de la falla guanyadora de Secció Especial: Pediatra Jorge Comín-Serra Calderona, “Nou Campanar”).

Els que defenem les falles amb compromís social, amb creativitat o simplement “noves” estèticament parlant, solament ens podem passejar pels monuments fallers que participen en el concurs de falles innovadores: una vintena. Es tracta d'un concurs paral·lel que ara, a més a més, es vol eliminar per a relegar-ho a un segon pla i incloure-ho dins les seccions tradicionals. No obstant això, la resta de falles lluita per agradar al jurat amb metres i més metres de falla sense sentit, composicions arriscades sense coherència, punxant muntanyes de figures en un sacabutx gegant, com si foren pinxos moruns. I per damunt de tot, intentant que cada any siguen més grans i estiguen “millor acabades”, concebent l'únic bon acabat possible aquell que més semblança ofereix amb la “bonicor” de les figures Lladró en la seua línia més clàssica. Tot açò es remarca amb força en les falles més cares.

Molts dels artistes fallers de fama reconeguda han treballat o col·laborat en alguna ocasió amb la firma Lladró. Però, tot i que alguns d'ells han fets aportacions interessants dins la concepció de la porcellana decorativa (la línia de gres, o les formes més sintètiques), a les falles s'han hagut de sotmetre als cànons comercials de les macroproduccions: la porcellana kitsch. El màxim exponent d'esta tendència passada de moda és el monument que podrem vore als carrers Sueca-Literat Azorín en 2007: una autèntica joia del gust ranci.

I va a més. I les falles superen en la majoria d'ocasions la coentor de la marca Lladró dels anys 80 i 90 i s'ancoren en una sèrie de paràmetres que cada any estan més presents i renaixen per mimesi del que es va premiar en anys anteriors. Figures referents a cultures llunyanes o fantàstiques i anatomies articulades amb disposicions visiblement afectades i amanerades són el centre de la majoria de monuments de la màxima categoria. L'any passat se'n va eixir Malva-rosa de la tònica, però de poc els va servir l'esforç perquè el no-premi obtingut ha repercutit en caure un poc més baix: dins el nivell de la falla tradicional mal entesa.

DOS EXCEPCIONS
Fent una ullada al panorama de la Secció Especial de 2007 solament m'il·lusionen en xicoteta mesura dos casos. El primer, i més destacable, la proposta de l'il·lustrador Ramón Pla per a la falla que plantaran José Latorre i Gabriel Sanz en Exposició-Misser Mascó. Les seues línies semblen molt més properes al còmic infantil contemporani i s'allunyen prou de tot allò plantat abans. Tots els elements del cadafal tenen relació entre sí. Cosa que no passa en les dos falles més cares: Pediatra Jorge Comín i Convent de Jerusalem, on l'ordre dels factors no altera el producte. Passarem per alt el factor infantil del monument “I tu, a què jugues?”, dissenyat per Pla, perquè també està present en la resta de produccions.

Un altre cas que pot aplegar a il·lusionar és el del monument de Na Jordana. El seu dissenyador, Moisés Alarcón, ha agarrat una caricatura del personatge Michael Jackson per a que Vicente Llácer, l'artista, desenvolupe el tema “I want to be Freak”. Una falla que parla d'un fenomen molt de moda, i en clau d'humor. Sembla que la comissió de Na Jordana serà la principal accionista del guió del monument, i això li fa eixir al mercat borsari amb molts punts d'avantatge.

La resta de falles són per a anar i fer-se la foto de “Jo vaig estar a les Falles de València”. I explicar als amics que les falles són com les porcellanes Lladró però a escala 1:20. No és la meua intenció fer una pre-crítica, sinó més bé valorar en conjunt els principis en què es fonamenten els monuments fallers que tanta admiració provoquen en reduït sector de la societat valenciana. En definitiva són obres d'art, sí, però sense xixa ni llimonà.

Rectificació "Premi a la Foto de l'any"

Han passat ja molts mesos des que vaig penjar l'article titulat "Un premi a la foto de l'any". Però mai és tard per a rectificar, diuen. I en esta ocasió ho he de fer. Vaig cometre l'error de no contrastar la informació que em va arribar al voltant d'allò que va succeir a la Gala dels Óscars i sobre el transcurs de la votació al Premi de la Premsa. La informació que vaig publicar, que em va arribar per diferents fonts, va generar malestar en la Delegació de Mitjans de Comunicació de Junta Central Fallera perquè no s'ajusta a la realitat, ja que no és la primera vegada que la Delegació participa en eixa votació. És més, en este cas no ho van fer tots els seus integrants, i tampoc es van veure sotmesos a les ordes de ningú, sinó que van actuar lliurement a l'expressar la seua votació.

Demane públicament disculpes pel que vaig afirmar en el seu moment. I aclarisc que mai ha sigut la meua intenció menysprear la tasca de les persones que treballen en cap delegació de Junta Central Fallera perquè en la majoria dels casos són fallers que, com jo vaig fer durant cinc anys, dediquen bona part del seu temps lliure a oferir un servici als altres i no busquen amb això cap compensació.

Joan Blanch es reinventa

Fa uns dies sopava amb alguns amics que treballen fent falles. Ells, com jo, són admiradors del treball de Joan Blanch dins el món de les falles infantils. Comentant la imminent presentació de projectes de la Federació de Falles d'Especial ens plantejàvem en veu alta quina seria l'aposta de Joan en aquesta ocasió; estem acostumats a sorprendre'ns amb muntatges de ninots i esbossos excepcionalment bons, d'un estil molt reconegut i assentat. I enguany tot canviarà.

Joan Blanch és un cas a banda en el món de les falles. Va encetar els treballs de taller de falles quan ja portava una trajectòria consolidada en l'àmbit de la il·lustració i el disseny gràfic. Eixe, pense, va ser el motiu pel que no va acceptar entrar en el joc dels premis ni imitar el treball de la resta (com han fet Juan Carlos Molés, Javier Fernández, Bernat Estela i tants altres). Ell havia de tenir clar que si començava a fer falles, havia d'aportar alguna cosa. Plantà la seua primera falla en 1994, i des d'eixe moment impactà amb una estètica i uns continguts molt particulars; resultà una autèntica troballa. Han sigut molts anys de falles didàctiques, pensades per a xiquets, fetes amb trets estilístics propis del món del còmic infantil. I, sobretot, són treballs allunyats de la cursileria habitual en les falles. Mentres que la majoria intenten apropar-se als nanos donant via lliure a la fantasia en forma de desbandades de fades, princeses, mitologia i cultures llunyanes, Joan s'ha calfat més el cap en fer bons guions amb temes propers a la vida i coneixements dels xiquets contemporanis.

No puc negar que quan fa uns mesos vaig sentir la notícia que la seua falla de 2007, la d'Exposició-Misser Mascó, estaria dissenyada per Ramón Pla vaig indignar-me moltíssim. El fet que una persona tan extraordinàriament creativa com Joan es sotmetera als dibuixos i les pautes d'un altre artista em semblava quasi una heretgia, perquè podia significar la caiguda d'un dels últims mohicans en falles infantils divertides i amb trellat. I perquè, després d'un mal any de recompenses en forma de premi, tot connotava a una batalla perduda de l'originalitat front als productes comercials que aspiren a agradar a un públic tan adult com ignorant.

Però analitzant-ho des d'un d'altre prisma, Joan Blanch ha fet el que hauria fet qualsevol geni. Ara que s'ha adonat que ha creat un estil imitable, que la gent ho ha acceptat i assumit com a “estil clàssic”, ha decidit trencar amb totes les expectatives. Ara els que facen falles “com Joan Blanch” seran imitadors d'un estil que ha quedat en les primeres pàgines d'un llibre que pot i necessita evolucionar. En certa mena és una burla. Una burla a l'Ajuntament de València, que ha adjudicat la falla infantil a un artista que plagia sense pudor la seua estètica. Una burla a alguns artistes que han calcat de cap a peus treballs seus en altres poblacions. Una burla a professionals consagrats que han intentat imitar-lo i competir contra el seu nom jugant de forma bruta i desgavellada.

Després d'uns mesos de ràbia i incertesa, torne a pensar que Blanch és un geni. I espere amb il·lusió vore el seu nou projecte, que ja no és tan seu, sinó del que és col·laborador en un 50%. Segurament Joan serà el que millor sàpiga interpretar en volums els dibuixos de Pla. I segurament Pla trobarà en Joan un professional que sap respectar com cap altre l'obra d'un dibuixant.